La botiga dels caramels

Col·laboració de LÍDIA CARRERAS BARBER

1r Batxillerat, Història a 4 veus narratives

 

1.

Aquesta vegada me’ls compraré de fresa, els de la setmana passada no em van agradar. Bo, no sé per què els vaig comprar, si a jo la llimona no m’agrada. Vaig a preguntar-li al pare si puc anar-hi, crec que és dins la cuina fent el dinar.

-Papi, puc anar a comprar els caramels?

-No, espera que acabi de fer el menjar i t’acompany. Ja saps que no m’agrada que vagis sol.
No entenc per què no volen que vagi sol, ja tinc 7 anys! Bé, és igual. M’esperaré que el pare acabi de fer els macarrons. Mentrestant, crec que llegiré, que ja em queda poc per acabar el llibre. M’encantaria que em passessin les aventures que li passen a Peter. Crec que vull ser policia com el meu pare! Així podré encalçar els lladres i seguir pistes per trobar assassins.

-Dani, ja estic. Posa’t les sabates que marxem!

…i on dec haver deixat les bambes jo ara? Ah, sí! Davall el sofà.

-Ala, aquell nen portava la camiseta del Barça!- És la que jo vull pels anys, esper que me la regalin. Bono, la meva vull que sigui com la d’en Messi…. Quin crack en Messi!

… per fi ja hem arribat a la botiga! Però que passa, per què no entrem? Qui és aquell home vestit de negre? Per què na Carme li està donant tants diners? Aiii, per què aquella dona crida el nom del pare? Què passa?

2.

Si m’ha donat 3 euros i la bossa de caramels val 2’50…. 0’50.

-Aquí tens Jaume, que els disfrutis maco!

-Gràcies Carme! Adéu!

Quin fillet més agradós, sempre em dóna les gràcies per tot… Amb aquesta camiseta del Barça no es pot negar d’on és… Segur que és tant futbolista com el seu pare, ho porta dins la sang!

… Ai, m’encanta aquesta cançó, ‘daddy, daddy coooooool….’. Esper que la posin avui al bar, quines ganes d’acabar la feina ja. Després que se’n vagi aquella velleta que acaba d’entrar, tancaré.

Ui, quin home més estrany acaba d’entrar. Qui és? No em sona… per què s’atraca tan ràpid cap a jo? No m’agrada…

-El puc ajudar en res senyor?

-Calla i done’m tots els diners de la caixa ja!!!

-Com?

-El què has sentit i frisa si no vols acabar malament…

Ostres, què m’acaba de dir? Què faig? Allò és una pistola?! Sí, sí que ho és, i ben real… quina por, què faig???

Quina pressió, vull plorar… No em reacciona el cos…

-No intentis fer cap bajanada, posa els diners a la bossa. JAAA!

3.

Just sembla que s’ha posat un poc d’oratge, quina fredor! Em posaré la rebeca que no em vull tornar a refredar. Ja n’he passat prou de refredats aquest hivern, Déu ho ben sap! … Bono, na Xisca, quines flors més polides que ha posat al portal.

…ai, ara que pas davant la botiga de caramels crec que en compraré uns quants. Segur que na Marieta en voldrà quan vengui avui capvespre a fer la bereneta. De quin gust eren que li agradaven? Jo ja perd la memòria, els anys no perdonen no…

Quin homenot que acaba d’entrar… Què li diu a na Carme que està posant aquesta cara de pomes agres?
Allevà, però què veig! Si és un lladre, ai ni que fos a una pel·lícula… I ara què faig? Pobre Carme, jo no puc fer res… I si telef… Ostres, i allò és en Roger! Ell és policia…

-Roger, Roger, AJUDA!

4.

Va Xavi, tu pots, ostres, va. Fa setmanes que ho he preparat, tot sortirà bé… Però quins nervis, joder! Però va, calma… aquest poble és petit i la gent és massa pacífica per enfrontar-se. No passarà res… Uf, quasi és l’hora, començaré a sortir del cotxe…

Bono, no hi ha ningú dins la botiga… ho suposava, a aquestes hores mai hi ha ningú. Bono, sí, hi ha na Martina, però aquella vella és incapaç de fer res. Només serveix per xafardejar amb la resta de velles. Sí, sí, cap problema. Va, som-hi!

Directa a la dependenta, veu clara, l’he de mirar als ulls…. -El puc ajudar en res senyor?- què cony deu pensar que vull? No em veu les pintes què porto?!

-Calla i done’m tots els diners de la caixa ja!!!

-Com?

-El que has sentit i frisa si no vols acabar malament…

Va, va, tot va bé, només falten els papers de vin… però què crida aquella vella ara?? Quin Roger, què diu? No ser….. JODER, el policia! Què fa el policia aquí? Quina mala sort, joder!

He de sortir d’aquí ja, JA! Impossible, ja és dins la botiga, no puc fer res… No, collons, una altra vegada a la presó, no… No me’n surt una de bé!

Lidia Carreras Barber

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *