UN PRINCIPI DE MALS SENTIMENTS

els 15 anys, era una noia cega però tot i així era feliç.

Ella podia sentir i pensar tot allò que hi tenia davant, n’Amanda era una noia adoptada però als 2 anys la seva àvia va demanar custòdia, s’àvia era mare de la mare de n’Amanda. Vivien a Saragossa, aquell dia la seva àvia li va dir que s’havien de mudar a Mallorca.

Ella es va posar molt trista perquè hi tenia família i amics a Saragossa. La seva àvia tampoc volia mudar-se a Mallorca, però l’àvia li va dir que si o si  havien de viure a Mallorca perquè no volia recordar-se’n de la mort de l’avi de n’Amanda i tampoc que la noia sabés que ella era adoptada.

La seva àvia li va dir que anés al garatge a cercar les seves coses i ordenar maletes per demà passat així ho tindria tot fet hi podria acomiadar-se’n dels seus amics i de las seva família.

Quan va començar a guardar i ordenar tot el que tenia que fer per mudar-se’n va trobar cartes dels seus pares biològics que deien: »Sempre estarem amb tu, passi el que passi».

Quan va trobar les cartes es va posar trista i maleÏta, es va anar a la seva habitació amb les cartes i  es va posar a seure damunt el seu llit,l’àvia va entrar a l’habitació de n’Amanda i li va demanar que era el que li passava i ella va dir que no era res important per ningú només per ella.

N’Amanda va acabar contant-li el que li passava,però la noia va començar a cercar i a cercar més cartes dels seus pares biològics,n’Amanda quan va començar a cercar més cartes va trobar una cosa

que hi cercava per saber quins eren el seus pares de d’haver.

Ella va dir a la seva àvia: »Dins la capsa hi havia la targeta de memòria on hi havia la imatge que cercàvem». I a la imatge sortia ella i els seus pares i va saber qui eren, però…també va saber més informació i era 2 currículums seus on hi posava tot allò que n’Amanda hi cercava.

Quan n’Amanda ja va saber qui eren els seus pares biològics pels seus currículums, li va dir a la seva àvia d’anar amb el cotxe i varen anar a la casa dels pares de la noia i ella es va posar molt nerviosa perquè veuria els seus pares per primera vegada des de feia molt de temps.

N’Amanda i la seva àvia van arribar a cals seus pares i van tocar al timbre i va sentir una veu d’una dona que era la seva mare biològica i li va dir: Hola,vostè es la senyora Catherine? I la mare li va respondre: i,tu,qui ets? Ets molt jove,no? N’Amanda va dir: Sóc la teva filla de nom Amanda  i tenc 15 anys, els he fet avui,és el meu aniversari.

La mare es va quedar amb una cara com dient »No la conec de res, està malalta» ,però,clar, n’Amanda com és cega tot això ho havia que descriure i dir la seva àvia a la noia.

La mare i la filla varen xerrar el que hi farien, però la filla no i aturava d’insistir dient que volia viure amb els seus pares biològics ,ella va acabar aconseguint que la mare digués que si i que no es separaria mai perquè li sap greu que n’Amanda es pogués així, l’àvia va desfer ses maletes i va viure també amb els pares de n’Amanda i van ser feliços.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *