TOMÀS JOFRESA I PRATS

Hem entrevistat Tomàs Jofresa i Prats, és un exjugador de bàsquet professional que va néixer a Barcelona i actualment viu al poble de Ferreries. Té 49 anys i amb una alçada de 1’84m va ser base a la seva etapa de l’ACB. Va jugar amb molts d’equips: el Joventut de Badalona, l’Unicaja, el Granada, el Benetton Treviso (Itàlia) i Girona, entre altres.

Cal destacar que va participar a les Olimpíades de l’any 1992.

Li hem fet algunes preguntes relacionades amb el qüestionari Proust, i tot seguit li hem demanat algunes coses sobre la seva vida després d’haver-se dedicat al bàsquet professional.

 

QüESTIONARI PROUST

A quina persona admires més?

Jo crec que al principi tots els nens admirem els pares, però a mesura que van passant els anys sempre hi ha algun mestre, i si fas algun esport un entrenador, i amb el temps, a mi el que m’ha anat passant és que no admir a una sola persona. Admir a unes persones per algunes coses i a altres per unes altres. Però els pares sempre són un exemple a seguir.

 

Quin és el el racó de Menorca que admires més?

El primer Ferreries, perquè és allà on visc i hi ha molt d’ambient, sempre hi ha molta gent al carrer i l’ambient és molt maco. Racons de Menorca n’hi ha moltíssims però m’agrada molt Binigaus, Macaret…

 

Quin és el teu defecte que menys t’agrada?

Que de vegades parlo massa i encara segueixo intentant aprendre a escoltar més i parlar un poc menys.

 

Quin és el defecte de les persones que menys t’agrada?

Em costen molt les persones canviants, les que avui estan molt obertes i al dia següent sense motiu aparent et guarden la distància.

 

Quina és la teva millor virtut?

Doncs crec que no està bé que jo parli d’una virtut meva perquè crec que no és polit però trob que tota la gent del meu entorn entrenadors, jugadors/es a les que entreno, intent que es sentin properes a mi. Crec que sóc una persona molt propera.

 

Quina és la virtut que aprecies més dels altres?

M’encanta la gent que somriu, generosa, i la gent que té un gran interès per a què em senti a gust, no només amb mi sinó amb tota la gent que l’envolta.

 

Quin és el país on has viatjat que t’ha agradat més?

Fora del meu país, que és Catalunya, que és un dels països o país que més m’agrada per una qüestió d’arrelament, vaig estar vivint al nord  d’Itàlia durant un temps i es una zona completament meravellosa, súper “xula”.

 

Digues un lema que et defineixi en la teva vida.

La passió i la energia és el que ens mou per la vida.

 

Quina és la peça de roba que més et defineix?

Probablement uns pantalons i una camisa posada amb certa gràcia.

 

Per què és bo l’esport? I per què t’agrada?

Ll’esport és bo per diverses raons, una d’elles és perquè l’esport allibera substàncies al cos molt importants pel benestar com les endorfines… i en segon lloc perquè ens ajuda a socialitzar, a tenir un altre entorn d’ amigues o amics…

A mi m’agrada perquè et fa sentir molt bé quan aprens coses noves, i precisament perquè t’ han costat molt és una meravella quan veus què has aconseguit.

 

Què esperes tu del futur?

Que cada vegada més persones siguin conscients de la importància de tenir una vida tranquil·la i que entenguin o entenguem el nostre entorn, escollir un bon entorn, unes bones amigues i uns bons amics és clau per la nostra salut física i mental.

 

De què tens por?

De decepcionar les persones que m’envolten i que m’estimen.

 

PREGUNTES RELACIONADES AMB EL MÓN DEL BÀSQUET

 

Quan vas començar a jugar a bàsquet?

Vaig començar amb 7 anys, saps què passa, mon pare era jugador de bàsquet i havia jugat a bàsquet a primera divisió.

Mon pare i ma mare van tenir 5 fills i van viure molt prest el món del bàsquet.

 

Quants anys has jugat?

Doncs he jugat des d’els 7 anys fins als 17-18 que va acabar la meva etapa de formació i als 18 em vaig convertir en professional fins als 34, és a dir, 27 anys.

 

Si ara et demanessin tornar a jugar, ho faries?

Absolutament sí, sobretot de la manera que jo he tingut la sort de poder jugar, que és a un nivell molt alt, on no només fas una cosa que t’agrada, tot i que és molt dura, complicada, però tens la sort de tenir un reconeixement públic que crec que a tots ens agrada, i no només en el món de l’esport sinó a casa, a classe…

 

Què fa un esportista professional després, quan acaba?

L’objectiu seria que el jugador, a mesura que van passant els anys i veient que es va acabant una mica la seva carrera esportiva, hauria de pensar què voldria fer, què li agradaria desenvolupar o preparar-se i estudiar un poc, formant-se en coses que li agradarien fer perquè quan acabi de jugar a bàsquet no li vengui tot de nou.

 

Quins esports fas ara? T’intentes mantenir en forma?

Bàsicament vaig a córrer i un poc de bicicleta, m’intento mantenir en forma i sempre procuro no deixar-me anar físicament i més o menys cuidar-me, disfruto molt del bon menjar però s’ha de fer esport.

 

Segueixes en contacte amb els antics companys de bàsquet?

Sí, seguim en contacte tot i que molts vivim lluny i cadascú té una vida, però periòdicament ens anem veient en actes, coincidim en actes del club i de la selecció espanyola, partits, o ens telefonem i sempre vas mantenint algun contacte.

 

De què fas feina ara?

Faig feina de vàries coses, però sobretot podríem englobar-ho en la preparació de les persones amb al·lots i al·lotes sempre en edats de formació. Entreno a grups de bàsquet, faig tecnificacions, tutoritzo i faig acompanyaments a esportistes d’altres esports, faig classes d’spinning, imparteixo xerrades a centres educatius i empreses, faig vàries cosetes.

 

La teva experiència com a jugador professional i les teves vivències d’aquells anys t’han ajudat a ser millor persona i a la teva feina professional?

Absolutament, i probablement amb alguna cosa també em va perjudicar, no ho sé però també aquells anys de tanta, tanta, tanta ambició et fan una mica “caparrut” i una mica amb poca flexibilitat per entendre altres coses, però realment l’esport ens ha ensenyat a ser flexibles, a ser de ment oberta, a ser hospitalaris, a ser treballadors i a ser accessibles a tothom.

 

Quan jugaves, quin tipus de jugador eres?

Era un jugador que no s’enfonsava mai, mai. M’enfadava, m’enrabiava perquè sempre volia fer-ho millor, sempre volia assolir el següent nivell, animava moltíssim, era molt enèrgic i no recordo mai de la vida haver-me rendit. Mai.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *